16 d’octubre de 2017

Crema de llenties vermelles i pastanaga

Les llenties vermelles les vaig descobrir no fa molt de temps, i com que no tenen pell, són ideals per a fer-les servir en cremes.


La veritat és que es couen amb poc temps --de fet, si et despistes, de seguida es desfan-- i no cal tenir-les en remull tota la nit.

Aquí es comencen a veure més enllà de botigues especialitzades i de dietètiques, però a França, per exemple, les trobes en tots els supermercats, de diverses marques i format, i a bon preu. Per això, la darrera vegada que hi vaig ser, vaig firar-me...

Ara que ve la tardor, encara que les temperatures del termòmetre diguin el contrari, comença la temporada de cremes --a més, com que estic mandrosa a la cuina, són ideals per a tenir el tàper preparat amb poc esforç--, i si pot ser, de colors ataronjats utilitzant productes de temporada (pastanagues, carabasses...) per donar color a la pèrdua de llum solar.

A aquesta crema, li he afegit dos tocs: el gust lleuger del gingebre i el curri, i la textura cruixent de les avellanes com a guarniment.

Ingredients:

  • 1 ceba petita
  • 2 pastanagues grosses
  • 150 g de llenties vermelles
  • 300 ml d'aigua (o brou de verdures)
  • sal
  • oli d'oliva verge extra
  • 1/2 culleradeta de cafè amb curri
  • 1/2 culleradeta de cafè amb gingebre en pols
  • un grapadet d'avellanes torrades

Com ho preparem:

  • En una cassola amb oli calent, afegim la ceba, tallada a mitges llunes, i les pastanagues netes, tallades en rodanxes.
  • Quan agafin una mica de color les verdures, afegim les llenties vermelles i l'aigua.
  • Condimentem amb una mica de sal i pebre al gust, i el curri i el gingebre.
  • Deixem coure, tapat, a foc mitjà, durant 20 minuts.
  • Triturem i rectifiquem d'aigua o brou, segons la textura de la crema que ens agradi més.
  • Decorem amb unes avellanes trencades i un raig d'oli d'oliva extra verge.

Consells:

  • En temps de calçots, substituïm la ceba per dos o tres calçots pelats (crus o cuits, per a reaprofitar).
  • La pastanaga, també la podem canviar per carabassa.
  • Pot ser un tàper únic.

Hoy en la fiambrera: Crema de lentejas rojas y zanahoriaLéelo!
Today at the lunch boxCream soup of red lentils and carrot. Read it!
Ces boîtes à lunch: Crème de lentilles rouges et de carottes. Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

27 d’agost de 2017

Breu nota gastro de Dinamarca

Després d'una setmana de vacances per Dinamarca, principalment per la península de Jutlàndia, puc dir que he descobert, per sobre això sí, un país que m'ha atrapat o si més no, del qual he quedat emmirallada.


Del país en sabia ben poca cosa, més enllà d'algunes dades geogràfiques i del terme "hygge", que havia descobert en un llibre que casualment havia caigut en les meves mans poc abans de marxar (Hygge. La felicitat de les petites coses, de Meik Wiking [Columna Edicions]. Per als curiosos us explicaré que "hygge" bé a parlar de gaudir (per fer-nos més feliços) de les petites coses (llums indirectes, espelmes, mantes en el sofà, cuina lenta, mitjons per caminar per casa, etc.). És un concepte que el presenten com molt danès, però que a mi em recorda el que es desprèn del fengshui o, fins i tot, una tapa i un vinet: la felicitat no està en grans utopies.

Com que el meu desconeixement per Dinamarca era molt gran, m'ha sorprès descobrir un paisatge on l'agricultura i la ramaderia el configuren, on les indústries es mimetitzen amb el paisatge rural, on les granges aïllades ocupen el territori discretament, on els nuclis urbans són petits i extensos, i on les grans ciutats no són tan grans. M'ha impressionat comptar més de 380 generadors eòlics en un trajecte de poc més de 200 km, trobant dos aquí, tres allà, deu una mica més lluny (com seguint una norma hygge), i veure plaques solars sobre els teulats, aprofitant tot el que la natura ofereix, tot buscant l'autosuficiència. També ha estat sorprenent descobrint la poca vida al carrer en els petits nuclis passades les 6 de la tarda.

De la seva cuina, que sempre diu força del territori i de les seves persones, confesso que he après poc. El fet de llogar una mateixa casa per tots els dies, i el nivell de vida del país, més alt que a casa nostra, ha fet que en comptades excepcions, els dinars i sopars fossin adaptacions de la meva cuina de cada dia.

Per això he comprat en diverses cadenes de supermercats. Netto, Falka, Rema 1000, Lidl i Aldi són les que es troben en quasi tots els nuclis urbans més o menys grans, i normalment als afores, en espais comercials. Sorprenent també han estat els horaris d'obertura dels supermercats: de 7 o 8 del matí a 20 / 22 hores.

Dels productes que s'hi poden trobar el que més m'ha cridat l'atenció és que no tenen tanta varietat de pasta italiana com a aquí, que la llet és sempre fresca, i que pel que sembla es deuen fer molt de pa a casa, perquè el tipus de farines existents semblaven infinites. També es troben grans prestatges de salses, moltes de les quals, encara desconec, de què eren. Tots els supermercats coincideixen en la gamma de productes verds frescos de caràcter orgànic, d'origen xilè. Les fruites es compren a peces i la varietat és bastant limitada. Els ous, blancs, es venen per desenes, i la carn i el peix, sempre envasat. Una darrera cosa curiosa, per ser un país on sembla que es menja molta patata, en tots els súpers els paquets de patates eren de com a molt 2 kg i amb patatones xiquetes.

De les dues vegades que hem dinat de restaurant (la de Legoland no compta que va ser pasta i pizza), dedueixo dues coses: només és menja un plat i que les racions són generoses. A København (Copenhague per nosaltres), vam dinar en un restaurant en el front marítim, a pocs metres de la Sirenita. Fish and chips, uns calamars arrebossats i unes costelles de porc a la barbacoa, tot amb moltes patates fregides (però bones), i amanida (amb alguns productes no identificats per mi) en estat primitiu, vull dir que amb les arrels i les fulles incloses (molt orgànic), servit en safates d'alumini d'aquelles que aquí les iaies feien el rostit al forn.


El segon àpat, va ser un típic plat danès, en un cafè i fàbrica de cerveses del poble de Jelling (un poble que compta amb restes vikingues que són patrimoni de la humanitat): mandonguilles amb amanida de patates. Les mandonguilles molt tendres, però sense salsa. Per contra, l'amanida de patates comptava amb una generosa salsa de crême fraîche i anet.


Tant en un cas com en l'altre, les patates eren excessives, però en ambdós moments vam poder gaudir d'unes bones cerveses –blanques, negres, rosses, més suaus, més fortes-- de petits productors (a Dinamarca hi ha més cervesa que la Carlsberg, fàbrica que per cert finalment no vam visitar).



Com no podia ser d'una altra manera, també hem menjat algun frankfurt en xiringuitos de carrer, una cosa que sembla molt pròpia, acompanyat de la seva crua, la ceba fregida, el panet sense obrir, i la salsa de mostassa i mel (pel que sembla has de sucar salsitxa i pa en la salsa i menjar-t'ho per separat).

Els horaris de dinar no m'han quedat gens clars, i diria que ni ells els tenen clars. El que si que tenen clar és que se sopa a partir de les 6 de la tarda, i que des de les 10 del matí les cuines estan obertes, per això en les terrasses dels bars, força ocupades malgrat els ruixats que poden caure durant pocs minuts al llarg del dia, pots veure gent prenent un cafè i un dolç enorme al costat de persones que mengen un hummus o un entrepà obert que s'assembla més a les nostres torrades que a un entrepà (smørrebrød, que per cert, m'he quedat sense tastar). El més "hygge" d'aquestes terrasses, les mantetes que tots els clients disposen per contrarestar el fred, mentre es prenen la seva consumició.

Per acabar, confirmar que els dolços són una de les debilitats del país. Pastissos, pastes, pancakes i gelats són els protagonistes, per quasi sempre la canyella, el chantilly i el caramel formen part de les receptes.

I com no podia ser d'una altra manera, em vaig emportar un record visual molt "taperístic", en un país on per la quantitat d'àrees de pícnic que hi ha diria que mengen molt de tàper: uns hermètics de Lego.


Hoy en la fiambrera: Breve nota gastro de DinamarcaLéelo!
Today at the lunch boxBrief note about Denmark's gastronomy. Read it!
Ces boîtes à lunch: Brève note sur gastro du DanemarkLisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

12 de juliol de 2017

13 amanides pels tàpers de juliol (part II)

Fa uns anys vaig fer un recopilatori d'amanides pels tàpers d'estiu (13 amanides pels tàpers de juliol), i ara, passat el temps i revisant el blog, veig que n'hi ha 13 (o més) receptes més d'amanides que de ben segur ens salvaran les preparacions per emportar-nos a la feina quan la calor ens faci sortir corrents de la cuina o les llargues tardes se'ns omplin d'activitats.


Aquestes amanides es fan en un pim pam, però ens caldrà tenir alguns productes bàsics al rebost (llegums cuits, verdures, fruita, grana, etc.) i tenir present la variació en les salses i les vinagretes.

Amanida alemanya



Amanida d’arròs amb germinats de rave















Amanida amb carxofes, orellanes i pernil












































Hoy en la fiambrera: 13 ensaladas para los tápers de julio (II). Léelo!
Today at the lunch box13 salads for July (II)  Read it!
Ces boîtes à lunch: 13 salades pour juillet (II)  Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

6 de juliol de 2017

Salmó marinat amb saltat de verdures, una idea dels tallers de cuina de La Sirena

Un dels punts bàsics per aconseguir no avorrir-me de menjar i de fer tàpers és anar introduint noves preparacions a les meves carmanyoles.
Les fonts d'inspiració poden ser moltes, però una de les que m'agrada més és la d'assistir a tallers de cuina. D'aquesta manera, no només llegeixo com es fa una recepta o un altre, sinó que a més, veig en directe com es cuina i, en moltes ocasions, puc tastar i decidir si m'agrada o no.

El darrer dels tallers que he anat és un dels que organitza La Sirena. Sota el nom de "Pim pam nyam. Plats en 10 minuts" vaig descobrir quatre plats, que de ben segur acabaran un dia o altre anant al meu tàper, i un munt de variacions d'aquests.

El taller es feia al nou espai de cuina, que per cert és molt maco, de la botiga de l'avinguda de Mistral (Barcelona), encara que el mateix també es va fer a les aules de les botigues de Meridiana (Barcelona), Terrassa i Madrid.



Montse Tapia, la cuinera que porta aquests tallers, ho va fer molt amè. Mentre cuinava, ens va descobrir i explicar les característiques dels productes congelats La Sirena que feia servir (sabeu que hi ha avocat i mango congelat i que queda perfecte quan es descongela en amanides?), i a més ens va donar desenes d'idees per a substituir un ingredient per un altre o per a partir dels mateixos ingredients preparar un plat ben diferent. Per això, del taller vaig sortir amb els quatre fulletons-receptari (llàstima no siguin més grans per escriure més! La pròxima vegada m'emportaré una llibreteta) plens de notes, i per tant amb idees no per quatre tàpers sinó una dotzena o més.

Així i tot, en poc més d'una hora, va preparar uns musclos amb vinagreta de mango i alvocat, un salmó salvatge amb saltat mediterrani, un saltat de pèsols amb sípia i un saltat de bolets amb tellerines, perquè mentre la Núria xerrava, ara avançava aquest plat, ara aquell, tot per a tenir-ho a punt perquè al final poguéssim degustar les quatre preparacions al seu punt. I totes van ser un èxit!

Si cliqueu la imatge podeu descobrir aquetes 4 receptes entre més de 600 al receptari en línia de La Sirena
Ara a l'estiu no en fan més tallers, però jo ja estic frisant per saber les temàtiques i els dies dels nous tallers a partir de setembre (estigueu atents a la programació!). Us recomano que aneu a un (o a més), i de ben segur que tornareu a casa amb idees i molta motivació per a omplir els tàpers de cada dia amb ganes i novetats.

De moment, jo ja m'he preparat el salmó amb el saltat per emportar-me'l a la feina, i aquí comparteixo la recepta, amb les meves adaptacions.

Ingredients:
  • 1 llom de salmó salvatge
  • ¼ saltat Mediterrani La Sirena
  • 1 dent d'all
  • 3 cullerades soperes de salsa de soja
  • ½ llimona
  • 15 ml de vi blanc
  • Pebre
  • Oli d'oliva verge extra
Com ho preparem:
  • Posem el salmó a marinar unes 30 minuts amb la soja, el suc de la llimona i la ratlladura de la mateixa i el vi.
  • Saltem en una paella calenta amb oli el saltat Mediterrani.
  • Guardem en el tàper.
  • En la mateixa paella, coem dos minuts per cada costat el salmó, amb la salsa del marinat.
  • Posem el salmó cuit sobre les verdures en la carmanyola.
Consells:
  • Evidentment, tots els productes (salmó, saltat i all) poden ser frescos o bé congelats, inclús l'all trinxat (que a La Sirena també en venen).
  • Al marinat li podem afegir una mica de gingebre ratllat, per donar més intensitat, o treure el vi.
  • No faig servir sal perquè la soja, pel meu gust, és prou salada.
  • El salmó el podem fer al microones, en lloc de la planxa.
  • Cal que el salmó i el saltat quedi cuit, però no en excés, perquè en reescalfar-ho a la feina es courà tot una mica més.
Hoy en la fiambrera: Salmón marinado con verduras salteadas, una idea de los talleres de cocina La Sirena. Léelo!
Today at the lunch box: 
Salmon marinated with sauteed vegetables, an idea of the cooking workshops La Sirena. Read it!
Ces boîtes à lunch: Saumon mariné aux légumes sautés, une idée des ateliers de cuisine La SirenaLisez-le!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...