7 de gener de 2018

Una carmanyola termo, una opció per menjar calent a l'hivern

Amb el fred, i arran dels comentaris i preguntes de més d'una persona sobre tàpers per menjar sense escalfar perquè no tenen microones a la feina, he volgut provar un dels tàpers que hi ha disponible al mercat, i que poden solucionar a molts el menjar calent, les carmanyoles termo. 
Cigrons amb espinacs, condimentats amb oli, pebre vermell i sèsam
Jo sóc de les que tinc la sort de tenir microones a la feina, però, així i tot, durant una setmana he fet servir una carmanyola termo per veure que tal funciona, abans de recomanar-la.

He fet servir una carmanyola termo de la marca Valira, i confesso que m'ha agradat el resultat. Cada dia he pogut menjar calent, amb variacions de temperatura segons hagués seguit les indicacions del fabricant més o menys al peu de la lletra.



Tots els dies he omplert la meva carmanyola a les 7 del matí, i he menjat el que portava entre la 1 i les 2 del migdia. I tal com van poder comprovar també les companyes de feina, el menjar estava calent quan obria la carmanyola termo.

Per aconseguir-ho només cal seguir quatre passes:

a) escalfar la carmanyola termo amb aigua calenta durant uns 20 o 30 minuts.

b) que l'aigua calenta ompli la carmanyola.

c) tapar la carmanyola termo

d) posar el menjar molt calent en els recipients.

Pots semblar que siguin moltes coses a fer, però la veritat és que es pot anar fent mentre vas fent abans de marxar. Jo, per exemple, deixo la carmanyola amb aigua calenta (escalfada 2 o tres minuts al microones) mentre em dutxo, vesteixo i esmorzo, i li poso el menjar calent uns minuts abans de sortir per la porta.
Llenties de l'avi
I ja està, el menjar arriba calent o tebi, segons la temperatura de l'aigua amb què hem escalfat el termo i el temps que l'hem deixat. També és veritat, que si el menjar posem és caldós, l'escalfor també aguanta més i millor fins a l'hora de dinar.

I com s'aconsegueix això? Doncs perquè és d'acer inoxidable

Hi ha un parell de coses a saber, però que no li treuen funcionalitat a aquesta solució per a menjar calent quan no tens microones que fer servir. La carmanyola termo que tinc és de 700 ml, i té dos recipients interiors (un de 500 ml i altre de 300 ml) per posar el menjar, i que et permeten de poder portar dues preparacions diferents perquè un dels recipients encaixa dins de l'altre. Tanmateix, crec que queda una mica just les mides dels dos pots per a portar un primer i un segon. Suposo, que la carmanyola termo d'1 litre, en aquest sentit és més adequada. L'altre però que li posaria és que només el pot més petit encaixa en el gran, i com que només hi ha una tapa, el pot petit toca el menjar que hagis posat en l'altre.
Crema de porros amb formatge blau
i hamburguesa amb ceba caramelitzada
No és molt gran, d'uns 15 cm d'alt i uns 10 de diàmetre. Això sí, pesa buit uns 500 g. Bé, res que no pugui anar en una motxilla per anar a la uni o d'excursió, en una bossa o al maleter del cotxe d'un representant o la cabina d'un camió.

Puc dir per la meva experiència, que quan hagi de menjar a fora calent i no tingui amb què reescalfar, no dubtaré en fer servir aquesta carmanyola termo.

Hoy en la fiambrera: Una fiambrera termo, una opción para comer caliente en inviernoLéelo!
Today at the lunch boxA thermo lunchbox, an option to eat hot in winter. Read it!
Ces boîtes à lunch: Une boîte à lunch thermo, une option pour manger chaud en hiverLisez-le!
-------------------------------------------------------------------------------------------------

1 de desembre de 2017

Crema de carbassa amb porro i moniato

Fa fred, i em ve molt de gust portar a la feina un tàper amb una crema de primer o, fins i tot, com a plat únic.


Reconec, però, que la crema de carbassó i la vichissoise de sempre ja em començaven a avorrir, així que he començat a portar variacions i innovacions.

Una d'aquestes cremes noves ha estat aquesta de carbassa i puerro, una proposta inspirada en la "Crema de carbassa amb moniato" que Sílvia Abril, si l'actriu i finalista de MasterchefCelebrity2, té publicada en el seu llibre Com a mi m'agrada. Les meves receptes saludables per a ser feliç, que editorial Columna va treure al mercat abans de l'estiu.

En el llibre, l'autora presenta a través d'una seixantena de receptes la seva filosofia de vida i d'alimentació. Una alimentació sobre la qual va aprenent des de fa ja alguns anys dia a dia, canviant hàbits i introduint nous productes i combinacions, tot plegat per a que sigui més saludable i beneficiosa per a ella i els seus.

Entre les receptes del llibre, que s'agrupen per estacions, podem trobar des d'una amanida de flors i verduretes a un steak tartare planxat, passant per un estofat d'azukis amb carbassa, una hamburguesa de bròcoli, uns porros a la planxa amb allioli de codony o conill de la Cústodia. Per descomptat, juntament amb altres cremes, també hi ha la crema de carbassa i moniato, en la que dic que m'he inspirat, perquè en la de la Sílvia no hi havia el porro que jo he posat, i en lloc de les espècies de tayín ella només feia servir cúrcuma.



Us he de confessar que vaig triar aquesta pel seu color ataronjat, ideal per donar vida a la tardor, i pel fet d'utilitzar moniato un producte que fins ara té molt poca presència a casa meva.

Us recomano que passegeu per aquest llibre tan visual, amb unes fotos espectaculars de la Sílvia i dels seus plats, i que transmet que el menjar és una font de vida --en el seu sentit més extens-- que hem de saber aprofitar.

Ingredients:
  • ½ carbassa violin
  • 1 porro
  • 1 moniato petit
  • 200 ml de brou de verdures
  • pebre negre
  • 1 cullerada de tayin amb cúrcuma
  • 1 raig d'oli d'oliva verge extra
Com ho preparo:
  • Tallem el porro, el moniato i la carabassa en daus i rodanxes.
  • En una olla posem l'oli i sofregim lleugerament el porro.
  • Hi afegim la carbassa i el moniato i deixem que també agafin color.
  • Incorporem el brou de verdures i condimentem amb pebre negre, al gust, i el tayin.
  • Deixem coure tapat uns 15 minuts.
  • Triturem, i rectifiquem les espècies al nostre gust, i si cal també, afegim una mica més de brou per ajustar-lo a la textura que més ens agradi.
Consells:
  • Podem incorporar a la crema uns llagostins a la planxa.
Hoy en la fiambrera: Crema de la calabaza con puerro y boniatoLéelo!
Today at the lunch boxCream of pumpkin with leek and sweet potato. Read it!
Ces boîtes à lunch: Crème de citrouille aux poireaux et patates doucesLisez-le!
-------------------------------------------------------------------------------------------------

21 de novembre de 2017

Pastís de carbassó i tonyina

Diu el calendari que la temporada dels carbassons és a l'estiu, però no sé per què enguany no m'ho ha semblat, si més no pels preus que tenia durant els mesos de més calor.



Per contra, ara, ja a la tardor, els preus i ofertes d'aquesta hortalissa em semblen més evidents, com si estiguessin en plena temporada (si més no parlo del que trobo a les verduleries del barri on visc).

Per això, la crema de carbassó és una de les preparacions que més faig aquests dies, que a més ens ajuden a combatre el fred. Però també m'agrada variar, i fer una recepta que personalment m'agrada molt: un pastís o flam salat (deixo un parell de variacions més, el pastís de carbassó i els minipastissets de carbassó).

Els pastissos salats són perfectes per emportar-nos a la feina, perquè els podem menjar fred, naturals o calents, i, a més, ideals per reaprofitar verdures tocades que podem comprar a preus més econòmics o trobar a les nostres neveres perdudes. Si bé els podem coure al bany maria al forn, per mi l'opció més ràpida és fer servir el microones, perquè redueix el temps de cuina.

Aquí us deixo el que faig de carbassons i tonyina, així porto en un mateix tàper verdures i peix. Per donar-li un gustet extra i color, l'acompanyo de salsa romesco feta a casa, en una versió molt personal i, també, ràpida (aquí la recepta).

Ingredients:
  • 2 carbassons
  • 3 cullerades grosses de ceba cuita
  • 2 llaunes petites de tonyina escorregudes d'oli
  • 200 ml llet evaporada
  • 2 ous
  • sal
  • pebre
  • oli d'oliva verge extra
Com ho preparo:
  • Netegem els carbassons i sense pelar els tallem a rodanxes de menys de 5 mm.
  • En un recipient apte per coure al microones i tapat, coem el carbassó amb un raig d'oli i una mica de sal durant 10 minuts, en tandes de 5 minuts.
  • Quan estan els carbassons estan cuits, els escorrem d'aigua.
  • Posem els carbassons en un pot on es pugui triturar, afegim la ceba, la tonyina sense oli, els ous i la llet evaporada.
  • Triturem i condimentem al gust.
  • Folrem un motlle de plum-cake de vidre (o d'un altre material apte pel microones) amb paper de forn, i afegim la barreja triturada.
  • Coem sense tapar al microones durant uns 20 minuts (en tandes de 10 minuts) fins que estigui cuit, encara que el temps final dependrà de cada microones.
  • Us recomano que una vegada estigui cuit, el deixem uns minuts en repòs dins del microones.
  • Guardem en la nevera, dins el mateix motlle de plum-cake, tapat, com a mínim un parell d'hores.
  • Tallem a talls.
Consells:
  • Si ho reescalfem, pensem que el carbassó deixarà anar una mica de la seva aigua.
  • Si l'acompanyem amb d'amanida i una mica de pa, àpat complet.
  • Podem acompanyar aquest pastís amb salsa maionesa o menjar-lo sense cap salsa.
Hoy en la fiambrera: Pastel de calabacín y atúnLéelo!
Today at the lunch boxZucchini and tuna cake. Read it!
Ces boîtes à lunch: Tarte salée avec courgette et thonLisez-le!
-------------------------------------------------------------------------------------------------

25 d’octubre de 2017

Medalló de filet de porc amb salsa de moixernons

Per als que ens agraden els bolets, tenir al rebost de casa bolets secs és indispensable. Reconec que no són gaire econòmics, però també és cert que posant-ne pocs aconseguim sabors intensos en els plats que els posem.



Per tant, són perfectes per a improvisar una salsa que tan bona és per una pasta com per una carn a la planxa. Només ens cal rehidratar-los uns 30 minuts en aigua tèbia, i ja estan llestos per a ser cuinats.

I això és el que vaig fer per preparar aquests medallons de filet de porc. Poca feina per tenir un tàper de carn ben atractiu, i que aguanta bé el pas de les hores. Només un comentari, aquest cop no vaig aprofitar l'aigua de la rehidratació colada (com sí que faig servir, per exemple, quan hi poso bolets secs en el fricandó).

Ingredients:
  • 1/2 filet de porc tallat en medallons d'un dit de gruix
  • 2 cullerades de ceba caramel·litzada
  • un grapat de moixernons secs (rehidratats)
  • 200 ml de llet evaporada
  • sal
  • pebre negre
  • oli d'oliva verge extra
Com ho preparem:
  • En una paella fonda, daurem volta i volta els medallons de filet de porc amb una mica d'oli.
  • Reservem.
  • En la mateixa paella, posem la ceba caramel·litzada, els bolets escorreguts i la llet evaporada.
  • Condimentem amb sal i pebre negre al gust.
  • Deixem coure uns 15 minuts a foc mig-baix (i, si cal, hi afegim una mica de llet si la salsa s'espessa excessivament).
  • Afegim la carn, i els sucs que ha deixat anar, i coem durant 5 minuts.
Comentari:
  • Podem acompanyar aquesta carn amb salsa amb pasta, cuscús, unes verdures al vapor o un puré de patates.
  • Recomano portar aquest acompanyament a la feina en un tàper separat que la carn, per mantenir la seva textura.
  • Per suposat, podem utilitzar qualsevol tipus de bolet sec o barreja.
Hoy en la fiambrera: Medallón de solomillo de cerdo con salsa de moixernons. Léelo!
Today at the lunch boxPork tenderloin medallion with mushrooms sauce. Read it!
Ces boîtes à lunch: Médaillon de filet de porc à la sauce champignons. Lisez-le!
------------------------------------------------------------------------------------

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...