Els porros

De porros (o alls porros) en trobem tot l'any, però és ara a l'hivern la seva temporada natural. És cosí germà de la ceba, l'all, el cibulet, i sobretot, del calçot (tots pertanyen a la família de les liliàcies) però de sabor més suau.

C.I.C.-Moià

Originari d'Europa i l'Àsia Occidental, és emprat a la cuina i com a medicina des de fa més de 4.000 anys. A Egipte, fins i tot era moneda de canvi per pagar serveis. El pare de la medicina, Hipòcrates, els recomanava per la retenció de líquids i pels fogots de la menopausa. Pels romans era un ingredient de les seves preparacions, i diu la llegenda que l'emperador romà n'era un apassionat i que se'n feia sopes per mantenir la seva veu en bones condicions.

Segurament fins fa no molt, els porros eren bastant secundaris a les cuines, només essent utilitzat en els brous "per donar gust". Però a poc a poc s'ha anant descobrint moltes més possibilitats culinàries. Per això, jo diria que ara amb el porro passa el mateix que amb el porc, que s'utilitza tot i no es tira res. Les fulles verdes-verdes per fer els brous de carn o pollastre; la part mig verda mig blanca, per a fer cremes de verdures variades; i la part blanca per a fer una vichyssoise (ja sabeu que els francesos són els Reis dels poireaux), uns porros gratinats, una salsa per pasta o una truita de porros i gambes, per exemple.

Mira que a casa nostra fem fires i festes de molts productes de la terra, però encara no n'hi ha cap que honri als porros! Només n'he trobat una a Sahagún (Castella-Lleó), a finals d'octubre.

Com he dit, tot es pot utilitzar, això si, assegureu-vos que els netegeu molt bé de la sorra que sempre hi apareix! Coses de créixer dins la terra!!

Recomanacions de Rosa Baró Vilà (Dietista - Nutricionista)

• El porro pertany a la mateixa família que hortalisses com els alls, les cebes i el cibulet (cebollino)
• Són rics en olis essencials sulfurats volàtils i picants.
• Pes escollir els millor cal fixar-nos en la tija blanca, recte i consistent, sense marques, i les fulles seran d'un color verd fosc i planes.
• Vigilem els que tinguin fulles groguenques, toves, descolorides o en mal estat.
• Per preparar-los pel consum cal tallar la tija en sentit longitudinal i rentar amb aigua les fulles. S'han de separar d'una a una per així poder eliminar la terra que queda entre elles. 

Consum:

• La temporada va de la tardor a la primavera, encara que en trobem al mercat durant tot l'any.
• A casa, els porros es mantenen en bon estat a la nevera unes 2 setmanes crus. I cuits cal consumir en màxim 2 dies.
• També els podem congelar duran uns 3 mesos. Per cuinar-los, sense descongelar perquè perdríem textura i gust.
• En cuina el sabor suau fa que es pugui afegir a un gran nombre de plats, com guisats de carn i peix, de llegums o a la paella o la pizza o la pasta. I també com a ingredient principal en purés i cremes, o en la vichyssoise.
• Sabies que... els porros es poden consumir crus? si són tendres picar-los molt fins i es poden afegir a amanides. I que... les fulles verdes també es consumeixen? en brous i per donar gust a guisats.

Propietats dietètiques i nutricionals:

• Porta gran quantitat d'aigua i baix contingut en hidrats de carboni, per tant és un aliment poc energètic. 
• Rics en minerals com el potassi i magnesi.
• També són una bona font de folats i vitamines C i B6, encara que aquestes en menor quantitat. Els folats ajuden a produir glòbuls vermells i blancs, al material genètic i la formació d'anticossos del sistema immunològic.
• Adequat en dietes de control de pes degut al baix aport energètic i a l'efecte diürètic del potassi.
• Compte! El consum excessiu pot ocasionar flatulències (gasos).

Composició 100g de porro
Energia	23 kcal
Hidrats de Carboni	3,7 g
Fibra	2,8 g
Vitamina C	18 mg
Potassi	256 mg
Magnesi	11 mg

Hoy en la fiambrera: Los puerros. Léelo!

Today at the lunch box: Leeks. Read it!

Ces boîtes à lunch: Poireaux. Lisez-le!

------------------------------------------------------------------------------------