29 de setembre de 2016

Amanida freda de mongetes tendres i patata

No us passa que us canseu de portar verdures bullides a la feina? Doncs per variar una mica. i fer menys avorrides unes mongetes tendres i unes patates bullides cal, per exemple, menjar-les fredes en lloc de calentes.


Però, és clar, perquè bullides i fredes ens siguin atractives ens cal alguna coseta més. Què tal una vinagreta que els hi doni vidilla? Ja veieu, per variar els tàpers no cal passar-se hores i hores a la cuina preparant unes receptes complicadíssimes. Petits canvis poden ser realment grans canvis.

I això és el que he fet avui, he acompanyat unes mongetes i unes patates amb una mica de verat en conserva i una vinagreta de mostassa i mel. Res a veure amb menjar-les calentes amb un raig d'oli!

Ingredients:

  • mongetes tendres
  • patata
  • 1 llauna de verat en conserva

Per fer la vinagreta de mostassa i mel:

  • 1 cullerada de mostassa de Dijon
  • 1 cullerada de mel
  • 1 cullerada de vinagre de poma
  • 4 cullerades d'oli d'oliva verge extra
  • un polsim de sal
  • un polsim de pebre

Com ho preparem:

  • Bullim les verdures durant 20 minuts, aproximadament (comprovem que estiguin cuites però que quedin un punt al dente).
  • Escorrem i posem en el tàper.
  • Barregem els ingredients de la vinagreta dins d'un petit pot de vidre, per a emportar-nos-ho a la feina.
  • A la feina, posem el verat sobre les verdures (sense l'oli, el traiem)
  • Sacsegem molt bé la vinagreta per a què emulsioni.
  • Amanim les verdures i el verat.

Consells:

  • A les verdures li podem afegir pastanaga, per exemple, i donar més color.
  • Les mides de la vinagreta són orientatives. Es pot afegir més o menys d'un ingredient, al gust de cadascú.

Hoy en la fiambrera: Ensalada fría de judías verdes y patataLéelo!
Today at the lunch boxCold salad of green beans and potatoes. Read it!
Ces boîtes à lunch: Salade froide de haricots verts et pommes de terreLisez-le!
-------------------------------------------------------------------------------------------------

18 de setembre de 2016

Novetats al mercat pels taperistes. Tardor 2016

Al setembre, tornem a preparar i a dinar de tàper. Després del període vacacional, "el nou curs taperístic" va acompanyat de manera recurrent, de nombrosos consells i propostes als mitjans de comunicació "que ens ajudaran i facilitaran fer millor aquesta tasca cada dia".; però també, de nous models de carmanyoles i bosses porta aliments.




I això per què? Doncs perquè som molts els taperistes, i de ben segur en creixement per moltes raons: econòmiques, gastronòmiques, filosòfiques, etc. Vaja, que som un col·lectiu de moda, un clúster propi dins del boom gastronòmic.

Però està bé. Perquè aquest "estar de moda" encara que no ens fa els tàpers cada dia ni ens omple la nevera per fer-los, sí que potser ens enforteix i consolida la nostra relació amb ells.

Aquí no parlaré de receptes, sinó de les novetats que podem trobar de la reusenca marca Valira per aquesta tardor.

Els hermètics presenten tres nous colors sorprenents. El groc, el lila i el negre s'uneixen als ja clàssics blancs, taronja, verd i blau. Tota una gamma de colors amb els quals, si ens ve de gust, podem variar cada dia i, fins i tot, combinar segons els ingredients, perquè quan obrim el tàper el contrast de colors sigui atractiu a la nostra vista, i fer així més divertit i agradable el dinar de carmanyola (per no parlar de la conversa que ens proporcionarà amb els companys a l'hora de dinar si portem tantes coloraines, us ho dic per pròpia experiència).



Com sempre els tàpers són de plàstic, però lliures de BPA. Són lleugers i resistents, però això vol dir que siguin per tota la vida, perquè després de molt utilitzar-los s'acaben ratllant amb les forquilles i ganivets. Ah, una cosa més. Són molt però que molt hermètics, i per tant preparacions amb salses, sopes i cremes no ens "obsequiaran" amb cap ensurt. El que sí que pot passar és que es trenquin les pestanyes de les tapes. Tanmateix això només passa perquè no hem fet l'ús correcte (com obrir les pestanyes quan acabem de treure el tàper del congelador) o perquè les hem fet servir milers de vegades. En tot cas, sapigueu que a les botigues es poden comprar les tapes per separat.

De bosses porta aliments, Valira també ha tret al mercat noves propostes per la temporada que acaba de començar. Són dos models diferents amb el mateix acabat exterior, que recorda als texans grisos: la Nomad Urban i la Nomad Soft Stone Washed. Revestides interiorment amb un material aïllant que les fa aptes pel transport d'aliments doncs demora a pèrdua de fred o de calor (que no vol dir que siguin neveres tèrmiques, eh!), són fàcils de netejar per fora i per dins amb un drap humit. A més, no pesen.

La Nomad Urban és un disseny nou que es pot portar com a motxilla, a la mà o penjada a l'espatlla. Com que és gran (uns 40 cm de llarg i 35 d'ample), pot ser una bona opció pels que han de portar a més de dinar, esmorzar i berenar, perquè enllacen tot d'activitats amb la feina, o pels que sou dos a dinar fora de casa en el mateix lloc. La Nomad Soft és més petita (uns 25 cm de llarg x 20 d'ample), i és la modernització d'un model ja existent a Valira (de gran èxit diria jo per les que he vist al metro).



Doncs ja tenim on triar per a començar la nova temporada de tàpers ben equipats, oi? Seguiré informant de les novetats al mercat!

Hoy en la fiambrera: Novedades en el mercado para los que llevamos fiambreras. Otoño 2016Léelo!
Today at the lunch boxNew on the market for which we use lunchboxes. Autumn 2016. Read it!
Ces boîtes à lunch: Nouveau sur le marché pour lequel utilisons lunchboxes. Automne 2016Lisez-le!
-------------------------------------------------------------------------------------------------

4 de setembre de 2016

Calzone de formatge de cabra i tomàquet aromatitzat amb romaní i farigola

Ja hi som de nou al setembre i comença la nova temporada de tàpers per emportar-nos a la feina.


Què tal si comencem pensant que és "simplíssim" pensar i preparar les carmanyoles? Les vacances i els bons propòsits amb què encaren el retorn a la feina, segur que ens ajudaran. Però segur que ens cal alguna cosa més perquè sigui alguna cosa més que "una declaració d'intencions".

Per mi, mirar llibres de receptes és una font inestimable d'inspiració i motivació per a preparar-me els meus tàpers. Està clar que no totes acaben als tàpers, però si més no, totes m'ajuden a no tirar la tovallola en els meus dinars a la feina.

Ara, m'ha arribat a les mans el llibre "Simplísimo. El libro de cocina + fácil del mundo", de J.-F. Mallet (Larousse). Estic que xalo, sembla tot tan fàcil!! Calen tan pocs ingredients per a fer un plat cuinat! 



Com que encara fa calor, m'he decidit començar la nova temporada de tàpers amb un calzone. Com és que mai abans n'havia fet un? A casa preparem la massa de les pizzes, i fer un calzone és tan fàcil com a doblegar i tancar la massa!

Ara que ho he descobert, un calzone em sembla una idea de tàper excel·lent, acompanyada amb una amanida variada.

Ingredients:

  • 1 bola de massa de pizza de 75 g
  • 3 cullerades de sofregit de tomàquet fet a casa
  • 75 g de formatge de cabra en rotlle
  • romaní i farigola

Com ho preparem:

  • Estirem la massa de pizza deixant-la el més prim possible i de forma arrodonida.
  • Cobrim amb el sofregit de tomàquet.
  • Posem el formatge en rodanxes sobre una de les mitges parts de la massa.
  • Afegim romaní i farigola en pols al gust.
  • Dobleguem el calzone deixant un forma de panadó.
  • Tanquem les puntes del calzone.
  • Posem al forn, en la posició aire, a 200ºC uns 15 minuts.

Alguns consells:

  • El calzone fet, el poden menjar passats 2 o 3 dies.
  • Aprofitem que obrim el forn per a coure els calzone per a coure verdures escalivades, unes patates o unes cuixes de pollastre.

Hoy en la fiambrera: Calzone con queso de cabra y tomate aromatizado con romero y tomilloLéelo!
Today at the lunch boxCalzone with goat cheese and tomato flavored with rosemary and thyme. Read it!
Ces boîtes à lunch: Calzone avec du fromage de chèvre et tomate parfumée au romarin et le thymLisez-le!
-------------------------------------------------------------------------------------------------

1 de setembre de 2016

Breu nota gastro de Polònia

Deu dies de vacances per Polònia, donen per tastar alguna cosa de la gastronomia del país, i de manera variada, si a més recorres 2.000 km en un cotxe i sou sis persones --els àpats eren un no parar de tastar el plat dels altres--.


Tanmateix, també hi ha hagut dies que hem acabat menjant pa i formatge dins del cotxe, mentre esperàvem pacientment que l'embús de la carretera desaparegués i la pluja deixés de caure intensament, o que ens hem preparat pasta per sopar en l'apartament que tocava perquè el cansament i la falta de restaurants més enllà dels centres històrics no permetien fer una altra cosa. Això si, aquests sopars fets a casa també ha servit per emportar-nos una interessant i diferent visió de la gastronomia del país a través de botigues i supermercats. Els grans hipermercats a les afores de la ciutat ofereixen el mateix que tot arreu. Als barris, els supermercats locals més petits i les botigues de cadenes, amb un ampli horari comercial que comença a les 6 del matí i acaba a més enllà de les 22 hores, tenen una variada oferta que és més o menys amplia segons el tamany del local, on begudes d'alta graduació i cerveses tenen una destacada presència, igual que la tenen els taulells per a comprar carns i embotits al tall, on els fumats són omnipresents.

De la gastronomia polonesa confesso que, tot i que ja havia estat al país fa 24 anys, els plats típics o especialitats, eren un misteri per mi. No recordava gaire de la meva visita anterior de motxillera universitària amb pocs duros a la butxaca (més enllà d'una mena de paninis) ni tampoc m´havia informat gaire, excepte d'un plat anomenat "bigos", els pretzels i que es podia menjar del país a bon preu en els anomenats "milk bar".

Hem defugit els restaurants de les antigues places del mercat de les ciutats que hem visitat (Gdansk, Poznan, Wroclaw, Cracòvia i Varsòvia) tant per preu com per propostes culinàries. Hem triat restaurants més senzills i molt més econòmics, però que sorprenentment només estaven situats al carrer del darrere d'aquests punts més turístics.

A les cartes d'aquests restaurants sempre hem trobat un parell o tres de tipus de sopa. En molts casos, pel que hem vist, són plat únic per alguns dels clients autòctons. Hem tastat sopes de remolatxa, de tripa de vedella o de tomàquet, totes ens van sorprendre amb uns sabors molt allunyats als nostres.

La carn també és present a les cartes. Especialment hem trobat filets de gall d'indi i porc cuits a la graella o arrebossats. Normalment estaven condimentats amb una barreja secreta d'espècies, que no he pogut descobrir, o coberts amb una salsa ben gustosa de carn. Això sí, sempre acompanyats de patates bullides amb mantega i anet o patates fregides. Les amanides no són molt freqüents com acompanyament, i quan hi ha són minses, a base de pastanaga i col ratllada. Els plats de més llarga cocció, com els goulash i els bigo, també es poden trobar.



Però el top ten de totes les cartes han estats els pierogui, un plat de pasta farcida amb forma de mitja lluna, a mig camí entre els tradicionals raviolis i els dumplings orientals al vapor. Salats i dolços, amb tots els farcits imaginables. Els que més ens va sobtar, la manca de cap salsa que els acompanyés.

Els altres quatre aliments top tens són els zapiekanka (aquella mena de panini que us comentava al principi, i que encara que n'hem menjat no vaig fotografiar), els gelats artesans a preus inversemblants per nosaltres (menys de 0,75 € per bola), les cerveses autòctones en gerres de 500 ml i el cafè, en unes tasses enormes que permeten un llarg descans al viatger en les cafeteries.



No són plats brillants ni coloristes, perquè són resultat del paisatge agrícola i ramader del país on els cereals ocupen grans extensions i el clima no permet mantenir ni fruiters ni horts variats al costats de les granges, i molt menys pensar en una producció més industrial d'aliments que no siguin patates, pastanagues i cols. 

Tanmateix m'emporto un bon record gastronòmic, i d'aquest viatge també em quedarà a la memòria gastronòmica els colors de les fruites del bosc en un dels pocs mercats d'aliments que vam trobar, un saler fet amb un panet (això ho he de fer jo!), un deliciós tàrtar de vedella amb una presentació atractiva i una bossa d'uns pseudopretzels comprats a l'aeroport, després de no haver trobat ni un dels autèntics en sol forn o pastisseria, i mira que en vaig preguntar en uns quants.

Koniec!

Hoy en la fiambrera: Breve nota gastronòmica de PoloniaLéelo!
Today at the lunch boxGastronomic brief note of Poland. Read it!
Ces boîtes à lunch: Brève note gastronomique de la PologneLisez-le!
-------------------------------------------------------------------------------------------------

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...